AMB PERSPECTIVA GARRIGUENCA......

El fet de viure en una comarca com les Garrigues, et dóna molts cops una perspectiva de la vida molt diferent de la que es pot tenir en una gran ciutat. Els que viuen en ciutats com Barcelona donen per fetes moltes obvietats i no entenen que moltes coses que ells consideren “normals”, al nostre territori són “excepcionals”. Quan parles amb gent que desconeix

la idiosincràsia d’una terra com la meva comarca, que és perfectament aplicable a altres comarques també poc agraciades socioeconòmicament parlant, t’adones que el famós equilibri territorial, amb el qual massa vegades les elits governants s’han omplert la boca -molts cops amb una visió molt centralista-, sembla ser una evidència que cap d’ells qüestiona.

Per desgràcia, res més lluny de la realitat. S’ha avançat molt en aquest aspecte en els darrers anys, és cert; però sembla que, actualment, amb l’excusa de la crisis que estem patint, tot és pot justificar, sobretot la falta d’inversions necessàries pel desenvolupament de comarques com la meva. Molts cops, hem pensat que, amb petita part del que s’inverteix en zones més poblades, comarques com les Garrigues seriem productives i donaríem la oportunitat de fixar la gent al territori. I és que, quan se’ns ha donat l’oportunitat de desenvolupar-nos, no ho hem desaprofitat.

Les comarques interiors, generalment més pobres, acostumem a tenir una xarxa de comunicacions bastant deficitària; en molts casos, la comunicació entre dos pobles encara es fa mitjançant pistes forestals sense asfaltar, fet que dificulta que es puguin mancomunar serveis bàsics i desenvolupar un teixit econòmic productiu ja que avui en dia la circulació viària és importantíssima. Tenint en compte que solen ser comarques i territoris on la base econòmica és l’agricultura, en molts casos de secà, és fàcil d’endevinar que només hi ha dos solucions.

La primera opció -que en molts casos és el camí més fàcil que emprenen els nostres governants- consisteix en subvencionar aquests territoris amb la pretensió que un seguit de gent, en molts casos d’edat elevada, s’arrelin al territori a base d’engrunes. Ja sigui amb ajuts com la indemnització compensatòria a la fruita seca -amb retards de pagament i amb dotacions cada cop més minses- o amb plans de millora diversos.

L’altra opció consisteix en apostar clarament per la modernització de les explotacions, fent que el territori tingui un futur més clar i amb una oportunitat de sortir se’n. Jo sóc, sense cap mena de dubte, partidari d’aquesta segona opció; i posant de relleu la problemàtica de la meva comarca: el reg ha estat i és la gran solució al despoblament de les Garrigues.

Des dels anys 90, quan el govern de la Generalitat va fer una “provatura” de com pot condicionar i canviar l’aspecte social ,econòmic i demogràfic d’un poble com Bovera, ha demostrat que és possible canviar el futur d’un territori gràcies al reg, que terres de difícil conreu i abandonades, podien esdevenir, en poc temps, terres productives, pròsperes i revaloritzades.

La gent del territori vàrem creure, amb entusiasme, que si s’estenia l’efecte Bovera a la resta de la comarca, sobretot a les anomenades Garrigues altes, teníem una oportunitat de progressar i assegurar un futur fins al moment poc clar. Malauradament, no va ser així i, tret d’alguns pobles que mitjançant desenvolupar fases del Garrigues-sud s’han anat incorporant al reg, encara som molts els pobles que esperem des de fa molts anys l’aigua a les nostres finques.

El Segarra-Garrigues ha estat el gran somni de molts pagesos i pageses i ara veiem com per circumstàncies que no entenem, o que ens costa d’entendre, patim un cop més un retard en la posada en reg de les nostres finques. No entenem que se’ns posi l’excusa que s’hi vol apuntar poca gent (... i menys que se n’apuntarà com més anys passin!); no entenem que se’ns posi com a excusa que el preu és car (a l’Albagés ens toca reg de suport de 1500 m3/ha a un preu de 0,12 €/m3, en aquests moments paguem 0,28 €/m3 del Garrigues-Sud i ens surt rendible!!, sí, estem parlant de més del doble de barat!!); no entenem tampoc que se’ns posi com a excusa que el Govern no disposa de diners. En resum, si no es fa és en gran mesura perquè no es vol fer, perquè és una qüestió de creure-s’ho de valent.

Jo em resisteixo a deixar perdre aquesta oportunitat. Ens han posat el caramel a la boca i quan ja l’hem començat a degustar, ens l’han tret i no ens el volen tornar a donar. Quan expliques això a Barcelona, has de fer-los entendre que el Segarra-Garrigues no és una despesa, és una inversió, una inversió de futur. Si se’ns donen les eines necessàries, comarques com les Garrigues podem arribar a ser motors econòmics tant de les terres lleidatanes com del nou país que sembla que aviat tindrem.

Hi ha una dita que diu que els catalans de les pedres en treuen pans!.....jo afegiria que la gent de les Garrigues de les pedres (de la pedra seca garriguenca) en traiem pa, vi i coca i tot!... i encara ens em guardem!

L'ESPORT, ESTRUCTURA D'ESTAT.

Una de les feines que tens un cop ets diputat al Parlament, es que dins al grup on estàs adscrit, et distribueixen en diferents grups de treball, grups formats per 1,2 ,3 diputats o més , en funció de la representativitat que es tingui en la composició de la Cambra. Aquests grups, anem a parar a les comissions de treball, distribuïdes en diferents àrees temàtiques ,normalment vinculades a les diferents Conselleries del Govern de la Generalitat. En el nostre cas, dels 21 diputats ,la majoria novells tot i tenir una experiència i un bagatge mínim en el mon municipal (se'ns dubte la gran escola del polític,on hauria de ser condició obligada l'experiència curricular en aquest mon), els nostres "caps" ens demanaren sobre el llistat de totes les comissions possibles, que cadascú tries en funció de prioritats i de quina podria ser la que millor se li escaigues. Jo vaig triar com a prioritari, agricultura (de fet era la més normal, venint del mon agrari i sent pagès de tota la vida, i amb molt d'orgull!!) i esports. Malgrat que esports no era ben bé una comissió com altres més específiques, sinó una part de la CAI ( Comissió d'Afers Institucionals) , em feia gràcia treballar en aquesta temàtica ja que a casa meva l'esport sempre ha estat molt present, segons la meva mare, a la nostra tele sempre es veu rodar pilotes!!!.
Va ser una satisfacció molt gran quan en varen comunicar des de la direcció del grup parlamentari que em cedien els temes referents a esports, i un cop comences a treballar i a conèixer el tema a fons, veus que les coses no son tant boniques com sembla. Primeres reunions amb la gent que m'ha precedit, amb federacions ,amb clubs,amb responsables del país en matèria esportiva.....i te'n adones de la precarietat de la nostra xarxa esportiva. Això et sobta, ja que vist des de fora, no tot son flors i violes com sembla,els èxits dels nostres esportistes més rellevants (molts cops magnificats quan competeixen sota la samarreta espanyola i menystinguts quan ho fan per clubs o federacions catalanes), tapen molts cops l'autentica magnitud de la tragèdia. El teixit de clubs esportius que tenim al nostre país (molt diferent de la resta de l'estat) , molts d'ells amb pocs socis, que fan una tasca als nostres barris i pobles de cohesió social, d'integració, d'identitat....veus com estan al límit de la seva supervivència. Veus com els problemes que tenen per seguir el dia a dia,com no poden molts ni pagar les despeses mínimes que els requereixen per competir i veus com la solució que fins ara se'ls ha donat, ja no serveix.
L'època de vaques grasses,malauradament ja s'han acabat, s'ha acabat els recursos il-limitats ,s'ha acabat el repartiment de diners de manera lineal com fins ara i  indiscriminats, ha arribat el moment de racionalitzar els pocs recursos que disposarà el govern de la Generalitat i ser molt curosos en com es distribueixen. Hem d'afavorir tot un seguit de factors,entre ells els de formació,es a dir quines entitats esportives catalanes fan una tasca de treball en la base formativa  quines fan un esforç en la capacitat de mancomunar serveis i quines volen apostar decididament per la internacionalització de l'esport català. Davant de totes aquestes dificultats a les quals han i hauran de fer front totes les nostres entitats esportives del tipus que siguin (federacions,clubs,etc...), i el fet de una disminució substancial dels ajuts i recursos públics  caldrà començar a parlar de crear una llei catalana de mecenatge i esponsorització esportiva.On no s'hi arribi amb recursos públics , que s'hi pugui arribar amb recursos privats.Que invertir en esports sigui atractiu i amb una fiscalitat beneficiosa per les nostres empreses  ja es fa en altres paisos d'Europa i funciona. Ni hi ha molts d'empresaris que veuen en l'esport una oportunitat de fer visible el seu negoci, i molts cops amb un impacte molt proper i de proximitat pel que fa a barris o poble més humils on una petita botiga, una petita fàbrica pot fer se més propera als seus clients més directes.Per això cal regular ho,dins una llei que faci que les empreses  els hi surti a compte la inversió en patrocini esportiu, sigui del volum que sigui i fins i tot fora del radi de l'esport, com pot ser la cultura,altre segment que no passa precisament pel seu millor moment.
Si volem continuar sent una referència mundial en esports,si volem que surtin esportistes que ens facin sentir orgullosos, si volem un cop siguem un estat nou tenir una imatge internacional de prestigi i reconeguda, l'esport es i ha d'ésser  sens dubte   un gran ambaixador de Catalunya. Quan diem que hem de crear estructures d'estat per un futur estat Català, no hem d'oblidar de la tasca que fa i farà a nivell de representativitat l'esport català. Si ens ho creiem, si volem un esport català fort i representatiu, posem hi ja d'una vegada fil a l'agulla.

DOS MINUTS I MIG

Al passat Ple del Parlament de Catalunya del dia 24 d'abril  vaig tenir el plaer i l'honor de fer la meva primera intervenció com a diputat ,fent una pregunta oral al Govern, concretament al Conseller de la Presidència Francesc Homs. Van ser dos minuts i mig intensos, on has de resumir en aquest breu espai de temps ,hores i dies de treball,de reunions amb gent implicada,de visites,de consens amb entitats....es a dir tota una feinada!. Un té la sensació de participar en el famós programa de TV  "59 Segons" on al cap del temps fixat, se t'apaga el micròfon i tens que calcular el tempo de la teva intervenció, mirant de condensar en aquest espai breu de temps el contingut el més concís i argumentat possible. La pressió que et sotmet aquest compte endarrere ,on un marcador va restant els segons i canviant de color en funció del temps que resta fins a finalitzar, juntament amb el fet que quan son preguntes orals de control al govern i al president , hi ha sempre la totalitat del plenari, això fa que sigui inevitable un cert respecte i un cert nerviosisme.A més a més   penses que t'estan veient molta gent del país per la retransmissió que fa el Canal Parlament i el 3/24 i on lògicament quan has dit a la gent del teu entorn,amics, família i companys de partit que "debutes" sempre es una pressió afegida i vulguis que no , un cert punt de respecte i prudència hi es.
Però val a dir que un cop s'acaben aquests dos minuts i mig, i veus amb satisfacció que ten has sortit prou dignament, la descarregada d'adrenalina es fins i tot similar a la que sens quan acabes de baixar amb la teva bici de BTT per una trialera molt difícil i perillosa ,que un cop finalitzada amb èxit, es comparable al extasiïs produït per un plaer indescriptible.
Un cop, acabes, t'asseus al teu escó, reculls els papers que has estat preparant durant dies i hores i comença la reflexió més immediata , els teus companys et feliciten, t'animen, t'aconsellen, et diuen on has estat bé i on fins i tot no ni has estat tant. Es a dir es un munt d'inputs que t'arriben amb pocs segons i que tens que arxivar al teu cervell per analitzar amb més cura i fredor després, per que el minut a minut et torna a la realitat i et fa estar atent a les preguntes que van formulant la resta de diputats d'altres grups i per respecte a la seva feina , li has de dedicar l'atenció que correspon.
Però es al cap d'un dia més o menys que a la web del Parlament , es pengen totes les intervencions del Ple amb vídeos i on pots visualitzar-les , i es aquí on veus com ho has fet i ja ets tu mateix qui analitza amb tot detall com ha estat la teva participació,et fixes ara si amb tot tipus de detalls ..... com parlaves,el to, la postura , si aixecaves la vista, si vocalitzaves prou bé,etc.... es a dir , pots veure quins errors et veus i on s'ha de corregir per a futures intervencions i continuar el procés d'aprenentatge en aquesta feina tant bonica de representant del poble del teu país. Ah i per cert! quan visualitzes el vídeo ,te'n dones compte dels detalls de  la resposta que t'ha fet el conseller , objectiu de la teva pregunta,  perceps molt millor les dades i el contingut de la seva resposta, veus la seva expressió i et fixes en els punts que fa més èmfasi del seu discurs i ho analitzes tot amb més cura.
En total, son 5 minuts, dos i mig de pregunta i dos i mig de resposta, es poden fins i tot fraccionar. En el meu cas ho vaig fer així i pel que veig en el temps que porto en el Parlament es el més comú, es a dir primer es fa una pregunta més directa i després et deixes més temps per repreguntar o argumentar més àmpliament la qüestió 
Sembla poc temps, però si ho treballes bé i condenses suficientment el contingut de la teva pregunta, dos minuts i mig donen per molt........ i es que dos minuts i mig, son dos minuts i mig.

100 DIES.....DE PASSIÓ!!

Doncs mira tu!, com aquell qui no vol la cosa,ja portem 100 dies de govern.100 dies ja!,val a dir que es podrien considerar frenètics, vertiginosos i com no, apassionants. Com manen els canons, sempre en tot govern es donen 100 dies de gràcia ( o no? perdoneu, jo ho dubto, si més no aquest cop), per tal que el nou govern pugui començar a treballar des de 0 , es donen aquest 100 dies de "treva".En principi, es així, si més no, es mira de respectar aquest "fair play",ara....aquest cop era "diferent", per que ja van ser "diferents" les eleccions del 25N i  van ser molt "diferents" les primeres decisions que va prendre el nou govern. Ja als primers Plens al Parlament es va veure,que fàcil no ho tindria i de "treva"...gens!.
 Aquest nou govern, es va formar segons el mandat que les urnes que el poble de Catalunya va escollir, i van ser els catalans i catalanes que varen demanar al govern que el gran objectiu pel qual havien anat a votar era el del dret a decidir del poble de Catalunya. CIU i ERC, amb el pacte de govern i d'estabilitat  varen acordar tot un seguit de mesures per tal de portar al poble de Catalunya a una consulta (o referèndum si l'estat espanyol ens deixa) abans de la tardor del 2014, per tal que siguin els catalans i catalanes qui lliurement decideixin el seu futur,i decideixin que volen ser i com volen la Catalunya del segle XXI.
Aquest pacte ,on el dret a decidir es la part més important,però també no menys important ho son tot un seguit de mesures per tal de gestionar el dia a dia ,pre-consulta i post-consulta. I es en aquest punt on les dificultats del govern s'agreugen davant la greu situació econòmica que pateix el govern de la Generalitat, molts cops gestionant només engrunes i misèria.Si hi sumem a més a més , un estat Espanyol amb  una posició de força (la força d'un estat que nosaltres els catalans no tenim),que davant els anhels de llibertat expressats pel poble de Catalunya amb la manifestació de l'11 de Setembre de 2012 i amb les eleccions del 25 N on ,2/3 parts del Parlament està pel dret a decidir, ofega sistemàticament qualsevol iniciativa del govern Català a sortir se'n d'aquest  pou sense fons en que està .
Acabem e passar la Setmana Santa , i com un símil ,es podria dir que aquest 100 dies han estat com un Via Crucis, com per exemple quan Jesús en la pujada al turó on serà crucificat, porta tot patint tota mena de vexacions per part dels soldats romans la creu,....i cau...i s'aixeca...i torna a caure...i es torna a aixecar,sabent sempre el destí que li espera.....doncs el procés de transició nacional cap a la llibertat, no serà gens fàcil,estarà ple d'entrebancs,ens maltractaran.....però com la passió de Jesús  caurem i ens aixecarem, tornarem a caure i ens tornarem a aixecar, i al final de tot, també ressuscitarem i ho farem com un nou país lliure e independent.
De moment portem 100 dies, 100 dies de passió....però com deia aquell porquet dels dibuixos animats que miràvem  de petits "No se vayan todavia!....aun hay más!!!!"

El REG ES NECESSARI , NO UN CAPRICI!

El passat dimecres dia 20, vaig assistir per primera vegada amb els meus companys Dionís Guiteras i Rosa Amorós a la compareixença del Conseller d'Agricultura ,davant de la comissió parlamentària d'Agricultura. L'escenificació es impecable la sala de Grups (la vermella),la taula presidida pel Conseller, a la seva dreta la secretaria general i a la seva esquerra el president,vicepresidenta,secretari de la comissió  i el lletrat. Davant seu , els grups parlamentaris, tots posats en ordre de representació parlamentaria, a la primera fila CIU i ERC, a la segona PSC i PP i a la tercera IC,C's i CUP.Tot molt correcte i protocol·lari.
Comença  el Conseller Pelegrí la seva argumentació en les quals ens mostrarà les línies mestres del seu departament per la propera legislatura, més d'una hora i mitja d'exposició, on desgrana tot els objectius fixats pels propers anys,per ajudar a sortir del pou sense fons que sembla que ha entrat l'agricultura catalana. En principi, es marca 4 grans objectius bàsics:
1- Desenvolupar el PENSAA (Pla Estratègic Nacional Sobre Agricultura i Alimentació),mandat aprovat pel Parlament de Catalunya ,en el monogràfic d'Agricultura l'any 2010,que es va votar favorablement per totes les forces polítiques , vital per gestionar millor el tema alimentari.
2- Pacte nacional de polítiques de sostenibilitat, bàsiques per fer una agricultura competitiva i sostenible.
3- Creació de la Llei del Bosc, molt important que s'intenti regular tot el que fa referència a els boscos i explotacions forestals, ja que ara hi ha un buit legal en aquest tema.
4- Un bon PDR, importantíssim per la gran majoria dels pagesos i pageses del nostre país.Com a mínim s'ha de mantenir el pressupost.
 Aposta clarament per la flexibilització dels tràmits al DAAMN per part dels pagesos,eliminant molta de la burocràcia existent actualment ( fa molts anys que ho diuen però cada cop que hem d'anar a fer alguna gestió  a l'oficina del DAAMN, es caòtic!), millorar la DUN ( uf!!  només de pensar hi....cada any la canvien i cada any comporta molts problemes) i com no....el SEGARRA-GARRIGUES!!!!, segons el conseller no hem de patir per res, tot es flors i violes!...es estratègic, es important per fixar la gent al territori, va tot com la seda...tot?...NO!!!, la construcció de la Pressa de l'Albagés està quasi bé parada, el canal avança a ritme lentíssim  el govern Espanyol (AQUAEBRO) ha de replantejar el projecte i es nega a fer ho per que segons sembla la Generalitat no ha complit els compromisos de pagament adquirits. Hi ha un conflicte d'interessos entre el Govern Espanyol i el Govern de la Generalitat i en mig d'aquesta guerra, estem els pagesos de les Garrigues , una de les zones més pobres del país que estem esperant aquest reg com una oportunitat de sortir de la mediocritat i poder desenvolupar nos. Ens sentim com una moneda de canvi, ens sentim com si fossi'm prescindibles, ens sentim com aquell a qui li ensenyen el caramel i no li deixen menjar se'l. Es una llastima que no es confii en les Garrigues, amb aigua , seriam un dels motors del país, si hi ha una cosa que som els Garriguencs, es que som agraïts  quan s'ens ha ofert les eines per desenvolupar-nos, mai hem fallat i no ho farem ara.En els darrers anys, gràcies a regs de suport com el Garrigues-Sud, s'ha demostrat que a preus raonables,la gent s'engresca a muntar el reg a les seves finques i en anys de sequera com el que hem passat, la garantia de collita que t'ofereix l'aigua ,val molt la pena.Volem el reg, no per caprici, no per especular...el volem per donar un futur als nostres pobles , a les nostres families i que els nostres fills tinguin l'oportunitat de continuar en l'explotació de les terres que els hem anat  llegant dels nostres avantpassats.

EL CEMENTIRI D'ELEFANTS

Ja està, ja ho he fet,acabo de finalitzar la meva primera comissió com a diputat del Parlament de Catalunya.He estat el més matiner de tots els diputats del meu grup parlamentari,l'atzar ha volgut que hagi estat el primer.Ha estat la comissió de l'Estatut dels Diputats, no es una comissió molt numerosa, només la formem un diputat de cada grup parlamentari però val a dir que es de les més protocol·laris  Quasi bé tota la feina la fa el lletrat, que designa la Mesa del Parlament.Ell ens diu com en el cas d'avui en que decidirem les propostes dels candidats a Senadors per designació autonòmica, si complien o no els requisits que per llei es demanen. Tot molt correcte, tot molt formal, la presidenta (De C'S) obre la sessió i pregunta al lletrat si de les candidatures presentades hi ha algú que no compleixi els requisits, el lletrat diu que no, s'ens pregunta als diputats representants de la comissió si hi ha alguna objecció als noms que es proposen, tots diem que no i acte seguit la presidenta proclama les candidatures com acceptades.S'aixeca la sessió i ja està!...ràpid,breu,concís....fins un altra!!.
Segurament , serà de les més breus que tindré l'honor d'assistir,però val a dir que quan acabes tens la sensació de plenitud i orgull, ja que ha estat la meva primera " feina" com a diputat, en representació del meu partit.Però si que hi ha hagut coses que m'han cridat i molt l'atenció,entre elles, el diputat per part del PSC (PSOE),era el Sr.Celestino Corbacho,fins fa poc Ministre de treball del govern Espanyol  i home fort del govern socialista del Sr.Zapatero i ara convertit en diputat ras del Parlament de Catalunya.Em sobta molt que una persona que ha estat en un càrrec tant rellevant,ara sigui un més de nosaltres.Ho comparo com quan una estrella del futbol , que ha jugat la Xampions,que ha guanyat lligues, mundials,etc.....acaba jugant amb un equip que lluita per no baixar, molts cops "arrastrant se" per aquests camps de Deu!.
  Un altra de les coses que m'ha sorprès  i lligada en part al comentari anterior es amb els candidats proposats per cada partit.Tots els partits tenen una representació de Senadors en funció dels resultats de les passades eleccions, a ERC ens en toca 1, i seguint uns criteris objectius hem designat com a Senadora la Sr.Ester Capella,una noia jove,llicenciada en dret i amb un bagatge impressionant pel que fa en el mon de l'advocacia.Una candidata molt bona i preparada.Però per part dels altres partits tenim,Sr.Joan Saura (ex-conseller d'interior),Sr.Joan Maldonado(delegat de l'esport en els governs de Pujol) ,Sr.Josep Lluis Clerias (ex-Conseller del govern de CIU),Sra.Alicia Sanchez-Camacho (No comment) i ....... Sr. José Montilla,ex-president de la Generalitat de Catalunya!!!......Uff, tots ells joves promeses de la política Catalana!!, no m'estranya després que el Senat no serveixi de res , i la gent ho vegi més com un cementiri d'elefants,que no pas en una cambra de representació territorial.

UNA SETMANA MOLT INTENSA!!

He acabat una de les setmanes més intenses i emocionants  segurament de la meva vida.Tot va començar el passat dilluns,ens varem aixecar ben d'hora,ben d'hora, ben d'hora, amb les persones més importants en la meva vida (a part de les meves filles,que no van poder venir) com son els meu pares,la meva dona i el meu germà Oscar.Cotxe,autopista i cap a Barcelona.....ronda litoral,Parc de la Ciutadella i per fi entrarem al recinte del Parlament de Catalunya.Jornada molt solemne, tothom molt mudat, tothom lluint les millors gales, tothom conscient del moment que estavam vivint.Recordo l'entrada per primer cop al hemicicle,molta llum vaig pensar,tot netíssim,la moqueta vermella donava un aire de grandesa  tot i que es més petit del que sembla.Busquem tots els novells el nostre escó, jo tinc el 62,cau sobre la 4 fila a la part esquerra vora la pilastra,ens hi seiem,ens hi reconfortem....llavors tens la sensació de fer quelcom gran.
Comença la sessió,amb molta solemnitat,la mesa d'edat formada per la diputada més gran i els dos diputats més joves, va cridant per ordre alfabètic a tots els diputats electes pel poble de Catalunya.La primera votació de la meva vida com a diputat es per elegir la presidenta del Parlament,voto a la Sr.Nuria de Gispert,que surt elegida Presidenta del Parlament de Catalunya.La segona votació es per elegir la vicepresidenta primera, voto a la companya d'ERC Anna Simò i en una tercera votació elegim els secretaris de la Mesa del Parlament.Tot surt bé, un cop constituït el Parlament tot l'hemicicle canta l'himne nacional de Catalunya Els Segadors, la qual cosa emociona molt i posa la pell de Gallina.
Dimarts,havent pait l'emocionant jornada anterior, ens trobem el nou grup parlamentari per parlar i començar a planificar l'estratègia dels dies posteriors.Els serveis de Guia ens ofereix una visita guiada per les instal·lacions que en els propers anys serà la nostra casa, i gaudim d'un guia extra excepcional com es el nostre president Oriol Junqueres qui ens delèita amb una explicació de l'història de Catalunya que fa embadalir fins i tot a la guia que ens ho explicava  Un cop acabada la visita ,anem tots a dinar al restaurant del Parlament (per cert es menja molt i molt bé) i quan marxàvem li pregunto a la Marta Rovira (la Jefa), si ens felicitem les festes o ens veurem abans, i ella amb un somriure em diu que aviat tindrem noticies.Encara no he arribat a Casa , que ja rebo el missatge que hi ha acord d'estabilitat de govern amb CIU, i que l'endemà hem d'estar tots a la signatura.
Dimecres, agafo l'AVE per anar a l'acte de signatura de l'acord de Govern entre ERC i CIU,l'escenografia es molt semblant a una boda,a la dreta hi ha la gent de CIU i a l'esquerra la gent de ERC.Tothom està molt content,el president Mas,somriu,l'Oriol fa cara de satisfacció,de haver se tret un pes del damunt,de ser conscient de l'oportunitat que aquest pacte pot significar pel futur de Catalunya.Es signa....aplaudiments,felicitacions,es saluden als nuvis (així ho semblava) i tots contents i cap a casa, que l'endemà tenim feina.
Dijous a la tarda, comença dos dies preciosos,emocionants,simbòlics,de debat,de diàleg d'estrena de molta gent.Es el debat d'investidura del que serà president de la Generalitat els propers anys.El candidat es el Sr.Artur Mas i Gabarró de CIU,qui amb els nostres vots ,te la reelecció assegurada.Intervenen el primer dia el Sr.Mas,el Sr.Junqueres i el Sr.Navarro,veient tothom clarament la diferència d'oratòria i lideratge dels dos primers respecte el Sr.Navarro.El PSC, té un problema i greu de manca de lider.Ja entrat el vespre,es suspen la sessió fins l'endemà.
Divendres,toca matinar i molt!, agafo l'AVE de Lleida-Barcelona , de les 7 h, a les 9 h es reprèn la sessió puntualment i avui promet,avui sortiran a la palestra la Sr.Sanchez-Camacho ( fa por en la distància curta, hauria de denunciar el metge que li va destrossar la cara),molt bel·ligerant dona l'impressió d'una dona que li han fet el salt,ferida en l'orgull,recelosa i amb nostàlgia de temps millors.Acte seguit, despres d'1 hora i mitja per intervenció, surt el Sr.Herrera de IC-Verts ,qui no para de moure's...quin "billoguí"!!!com diem a Lleida.Tens la sensació sempre que s'està pixant o porta varis Red Bulls damunt.I arriba el plat fort,el Sr.Ribera de C's, amb un tò xulesc, amb una prepotència....feia molta ràbia!!, comença a malparlar de tots i tothom, de tot el que soni a Català, de tot el que porti el nom de Catalunya.....amb molta mala educació i amb una demagògia increïble  Aprofito aquests moments,per configurar al meu gust el portàtil i desconnecto del que esta dient aquest energumen.Molta gent , aprofita per sortir del hemicicle per anar al lavabo o per anar als passadissos de fora.Tot per no sentir com aquest senyor vomita bilis contra Catalunya.
Quan acaba , es el torn de les CUP.Hi ha molta expectació per que ningú sap com reaccionaran,si seran bel·ligerants si faran un discurs utòpic, si ho trencaran tot (fins i tot literalment).....tothom,pendent de les paraules del Sr.David Fernandez.....i oh!! fa una dissertació sobre el país que sorprèn gratament a tots els diputats,un discurs fresc,reflexiu,radical,ideològic....perfecte!!...demanant el dret a decidir i dient que estan a favor de la consulta sobre l'autodeterminació!!!....però marcant molt clarament les seves reivindicacions socials.Finalment, es el torn del Sr.Oriol Pujol, qui fa un "massatge" dels bons al President Mas,poc a dir sobre la seva intervenció.
Quan son ja les tres de la tarda passades, la presidenta De Gispert, fa que comenci la votació per elegir el candidat Mas.Cridaran a tots els diputats i diputades per ordre alfabètic i quan sentin el seu nom s'hauran d'aixecar i dir si voten SI , NO o bé s'abstenen.Arriba finalment el meu torn, el secretari  crida :
"Albert Donés i Antequera"...jo m'aixeco d'una revolada i dic amb veu clara,forta i ferma "SI" i m'assec  Un cop fet el recompte, surt escollit el nou president de la Generalitat i es canta els Segadors.Felicitacions de tots els diputats i diputades al nou president Mas i aprofitem per felicitar nos tots les Festes de Nadal.Tinc en aquest moment l'honor de felicitar els nadals al president Jordi Pujol,una persona clau en l'història del nostre país tant en lo bò com en lo dolent,pero que serà la pròpia història qui el jutjarà.Petons abraçades a els companys de grup parlamentari,a la resta de diputats que ja coneixes,felicito i parlo una estona amb el David Fernandez de les CUP, i anem a dinar,on acabem de desitjar unes bones festes a la resta de gent.
I amb això em veig a les 19 h, baixant amb l'AVE,reflexionant sobre aquesta frenètica setmana que he passat, una setmana que no oblidaré mai a la meva vida,una setmana molt intensa!