Bé, com tot el que comença, tot
té el seu final. Avui acabo (les meves xiques, encara no... apuraran fins
diumenge elles!) les vacances d’enguany. Vull fer vos extensible un petit
balanç, com he vist i sobretot unes petites reflexions del viatge per terres
Franco-suïsses. Crec que sempre és positiu
veure nous països i sobretot noves maneres de fer les coses....
En primer lloc, ja al viatge
d’anada, els peatges. Les autopistes franceses son cares, però son
espectaculars, tenen unes àrees de serveis netes, amb zones de pícnic
perfectament senyalitzades ,aparcaments suficients i amb àrees cada pocs km.
Normalment alternen una amb benzinera i cafeteria ,amb altres amb zona pícnic i
lavabos.
El preu dels carburants, a França
és més alt que a Catalunya, això ja ho sabíem, però el que sobta és la
diferencia de preus entre les benzineres, vaig repostar el litre de gasoil
entre 1,41€/l la més barata a 1,57 €/l la més cara, però el vaig arribar a
veure a 1,62€/l . Entre les benzineres hi ha una autentica competència , no com
aquí on totes les benzineres que no siguin low cost tenen uns preus similars. A
Suïssa, la cosa és semblant, però el preu és molt més car, el preu anava sobre
1,80€/l.
La cultura ciclista, tant a
França com a Suïssa ,hi ha una altra mentalitat respecte al tracte que reben
(rebem) els ciclistes, hi ha una xarxa de carrils bicis enorme, totes les
carreteres han transformat els vorals en carrils bicis perfectament
senyalitzats. Els vehicles et respecten, ni et toquen el clàxon, ni t’avancen
perillosament, ni et sens una nosa .... Molta gent utilitza la bici com a medi
de transport interurbà, sobta veure gent sortint de treballar o anant a
treballar amb tratje, corbata i el seu casc desplaçant se amb la bici. He vist
molta bici elèctrica, sobretot la de passeig, crec que aquest és el futur del
transport públic urbà . També ens va captivar la facilitat en que conviuen a
les ciutats els diversos transports tant privats com públics. Taxis, bus, tramvia,
bicicletes, motos, cotxes, etc.... comparteixen els vials amb total normalitat,
sense embussos ni dificultat per circular .
El concepte nacionalista dels
suïssos, com diria aquell, els suïssos son molt suïssos . Per ells, ser suís ho
consideren un privilegi i un status que fa que et mirin per damunt teu. No els
hi agrada que els hi paguis en €, quan preguntaves si acceptaven € , alguns
semblava que s’ofenien, fins i tot a un McDonald’s la noia de la caixa em va
mirar malament i vaig haver de pagar en VISA per que no volia acceptar €. Tot i
que a Suïssa tenen el Franc, també accepten € en teoria, a la practica, no. Ho
consideren una intromissió. Si que vam trobar algun comerç on hi havia un
cartell a l’entrar pels giris on deia 1 €= 1 Franc. Pots trobar la bandera
suïssa a qualsevol cosa comú, des de un sucre al fer un cafè o una bossa de la
compra de qualsevol supermercat. Imagineu que a qualsevol etiqueta de qualsevol
producte català portes la senyera ? ni hauria que es queixarien segur! Doncs
això és lo més normal a Suïssa.
La Llengua, una de les
percepcions que un se’n adona viatjant per Europa es que el castellà no serveix
per res, és un idioma totalment residual. A la gran majoria de Museus, llocs
emblemàtics on hi ha turisme, hi ha dues
llengües predominants ,el francès i l’anglès, fins i tot en algun lloc hi
podies trobar alguna explicació en italià.... Per sort, parlo angles i em defenso
bastant bé amb francès , i la Júlia domina molt bé l’italià... llavors ens
n’hem sortit prou bé. Ara, els qui només parlen castellà, segur que hauran
patit per comunicar se.
El paisatge, si hi ha una cosa
que saben explotar molt bé tant els suïssos com la gent de la zona pre alpina
de França és el territori. Els boscos semblen jardins, els camins rurals i pels
boscos estan perfectament cuidats i amb els ferms perfectament conservats. No
veus arbres caiguts, sotabosc brut o rames que entorpeixin un sender o camí. Es
nota que aposten seriosament per la seva biodiversitat.
Els horaris dels comerços. Pel
que sembla ,Fabian Mohedano ha passat per Suïssa o ha agafat bona part del
patró d’horaris que tenen els Suïssos. Com a exemple, el Carrefour obre a les
8:00 del matí i tanca cap a les 19 h , però els museus més importants com la
majoria de comerços fora de la zona turística tanquen a les 18:00 h!! Ve a ser
com l’horari que fem els pagesos a l’hivern, això comporta veure a partir de
les 7 de la tarda ,moltes terrasses plenes, gent tornant a casa, fent esport o
simplement passejant amb la família.... Tenen una veritable conciliació
familiar. Una altra de les coses positives que podem adoptar...
Viatjar i veure nous països ,
noves cultures, noves maneres de fer, fan que et facis una idea de quin model
de país ens agradaria poder tenir per la nostra nova República de Catalunya. No
és un model perfecte, i segurament hi ha moltes coses que seria difícil d’implantar
a casa nostra, però hi ha coses que ens farien la vida més fàcil .Petits canvis
que ens podrien comportar un benestar social molt millor.... Però com tot a la
vida, s’acaba. I després de tornar de les vacances ,tornes a la realitat de
cada dia, i veus que malgrat tot el que has vist i après, tenim molta feina per
fer però que amb il·lusió i ganes, podem fer un nou país molt millor.
