En les darreres setmanes, des d’Esquerra Republicana de Catalunya hem
iniciat la campanya #votarésdemocràcia amb
la qual, els diputats i diputades i el conjunt de càrrecs electes del partit, recorrem
els pobles del territori fent tot un seguit de xerrades, més aviat col·loquis i
debats, on la principal finalitat és explicar a la gent què farem el proper dia
9 de Novembre quan els catalans i les catalanes anirem a votar al referèndum
que convocarà el Govern de Catalunya per preguntar sobre el futur del nostre
país. Des d’ERC tenim la necessitat imperiosa de treballar, aquests mesos que
queden fins a la històrica data, per tal d’arribar a explicar i aclarir molts
dels dubtes que, legítimament, la ciutadania té davant un procés com el que hem
iniciat. Totes les trobades que hem fet, han estat en principi molt positives,
participatives i sobretot obertes a totes les sensibilitats. Hi ha molts i
molts dubtes sobre el procés: com serà el camí cap a la consulta;què passarà
aquell dia; que passarà els dies posteriors a la consulta;, que passarà si el
resultat es #SíSí, si és Si No o si és No; si ens anul·laran l’autonomia; si
l’exèrcit ocuparà Catalunya... és a dir, moltes i moltes qüestions que
reflecteixen la inquietud que hi ha entre la població. I com no pot ser d’una
altra manera, en els nostres pobles de ponent, no en som pas l’excepció.
Molta gent valora molt positivament poder parlar i dialogar de tu a tu, amb
un diputat o diputada del Parlament de Catalunya, i durant una estona establir
una connexió que s’agraeix molt, tant per una banda com per l’altra. Doncs bé,
en la majoria de pobles petits que visito, on la principal font d’ingressos és
l’agricultura, una de les principals preocupacions i sense cap mena de dubte la
“pregunta estrella” és saber què passarà amb la PAC i els seus ajuts, que
cobren la majoria de pagesos.
El primer que la gent ha de saber és que la PAC en si, és un volum de
diners (una part molt important del pressupost comunitari, sinó la més gran!)
que els estats es reparteixen per tal de compensar les deficiències agràries
que presenten, aportant ajuts a conreus i zones agràries menys competitives. En
aquest repartiment (cada país o països de segons quines zones, intenten portar
l’aigua al seu moli) es fixen les polítiques agràries que estaran en vigor els
anys que determini la durarà de la PAC. L’Estat Espanyol ha estat un gran
beneficiari d’aquests ajuts durant molts anys; però val a dir que el
repartiment intern és molt desigual, s’afavoreix més a algunes parts del
territori espanyol, envers altres i, com no podia ser d’una altra manera,
Catalunya sempre ni ha sortit perjudicada. Com a dada, hem de saber que Catalunya
aportem el 10% de la producció final agrària de l’estat Espanyol, però en canvi
només percebem el 5’5% de les ajudes provinents de la UE. En termes monetaris,
estem parlant aproximadament d’uns 400 milions d’€, com diria aquell “la
xocolata del lloro”. Els catalans hem de saber que no tots els cultius que es
produeixen a Catalunya tenen dret a rebre ajuts de la PAC, és més, el 25% de
l’activitat agrària catalana no rep cap tipus d’ajut d’aquesta partida. La
resta de diners i ajuts que venen de la PAC es destinen a la resta de l’estat
Espanyol i, donada la tipologia de conreus que presenten, els gran latifundis
de grans propietaris en són els més beneficiats degut al model extensiu que
prioritza Espanya. El sector agrari català està basat en la seva gran majoria
en petites explotacions familiars, que formen un teixit agrícola molt divers i
escampat per tot el territori. Al contrari de l’existent i majoritari a la
resta de l’estat on la terra està més concentrada en menys gent. Això fa que no
sigui just ni equitatiu repartir els ajuts de la UE com un tot igual, ja que la
desigualtat existent és molt evident.
Donant per fet que una Catalunya independent restaria a la UE, com a membre
de ple dret, per molt que alguns no parin de pregonar que ens expulsaran de la
UE (en canvi, Escòcia sí que s’hi quedarà!), és fàcil d’entendre que, com a
país reconegut, quan els ministres d’agricultura negociïn les futures PAC’s qui
millor que el nostre ministre català per vetllar pels nostres interessos i no
haver de dependre de l’arbitrarietat d’uns ministres espanyols que sempre ens
han menystingut? I en el pitjor dels casos que finalment, com preveuen els
apocalíptics profetes de la més rància caverna espanyolista, ens fessin fora de
la UE (o fins i tot de la Via Làctia!!), ningú amb dos dits de seny pot tenir
el més mínim dubte que, amb els recursos que actualment generem i aportem al
PIB Espanyol i Europeu, el nou estat català independent podria assumir, sense
cap mena d’esforç, els 400 milions d’euros d’ajuts als nostres pagesos i a les
nostres pageses. Es més, segurament aquest repartiment seria molt més just i
equitatiu.
En definitiva, crec sincerament que si des de l’estat espanyol el que volen
és fer por a la gent que viu i treballa al camp amb el tema de la PAC, estratègicament
s’equivoquen de ple.
