L'ESPORT, ESTRUCTURA D'ESTAT.

Una de les feines que tens un cop ets diputat al Parlament, es que dins al grup on estàs adscrit, et distribueixen en diferents grups de treball, grups formats per 1,2 ,3 diputats o més , en funció de la representativitat que es tingui en la composició de la Cambra. Aquests grups, anem a parar a les comissions de treball, distribuïdes en diferents àrees temàtiques ,normalment vinculades a les diferents Conselleries del Govern de la Generalitat. En el nostre cas, dels 21 diputats ,la majoria novells tot i tenir una experiència i un bagatge mínim en el mon municipal (se'ns dubte la gran escola del polític,on hauria de ser condició obligada l'experiència curricular en aquest mon), els nostres "caps" ens demanaren sobre el llistat de totes les comissions possibles, que cadascú tries en funció de prioritats i de quina podria ser la que millor se li escaigues. Jo vaig triar com a prioritari, agricultura (de fet era la més normal, venint del mon agrari i sent pagès de tota la vida, i amb molt d'orgull!!) i esports. Malgrat que esports no era ben bé una comissió com altres més específiques, sinó una part de la CAI ( Comissió d'Afers Institucionals) , em feia gràcia treballar en aquesta temàtica ja que a casa meva l'esport sempre ha estat molt present, segons la meva mare, a la nostra tele sempre es veu rodar pilotes!!!.
Va ser una satisfacció molt gran quan en varen comunicar des de la direcció del grup parlamentari que em cedien els temes referents a esports, i un cop comences a treballar i a conèixer el tema a fons, veus que les coses no son tant boniques com sembla. Primeres reunions amb la gent que m'ha precedit, amb federacions ,amb clubs,amb responsables del país en matèria esportiva.....i te'n adones de la precarietat de la nostra xarxa esportiva. Això et sobta, ja que vist des de fora, no tot son flors i violes com sembla,els èxits dels nostres esportistes més rellevants (molts cops magnificats quan competeixen sota la samarreta espanyola i menystinguts quan ho fan per clubs o federacions catalanes), tapen molts cops l'autentica magnitud de la tragèdia. El teixit de clubs esportius que tenim al nostre país (molt diferent de la resta de l'estat) , molts d'ells amb pocs socis, que fan una tasca als nostres barris i pobles de cohesió social, d'integració, d'identitat....veus com estan al límit de la seva supervivència. Veus com els problemes que tenen per seguir el dia a dia,com no poden molts ni pagar les despeses mínimes que els requereixen per competir i veus com la solució que fins ara se'ls ha donat, ja no serveix.
L'època de vaques grasses,malauradament ja s'han acabat, s'ha acabat els recursos il-limitats ,s'ha acabat el repartiment de diners de manera lineal com fins ara i  indiscriminats, ha arribat el moment de racionalitzar els pocs recursos que disposarà el govern de la Generalitat i ser molt curosos en com es distribueixen. Hem d'afavorir tot un seguit de factors,entre ells els de formació,es a dir quines entitats esportives catalanes fan una tasca de treball en la base formativa  quines fan un esforç en la capacitat de mancomunar serveis i quines volen apostar decididament per la internacionalització de l'esport català. Davant de totes aquestes dificultats a les quals han i hauran de fer front totes les nostres entitats esportives del tipus que siguin (federacions,clubs,etc...), i el fet de una disminució substancial dels ajuts i recursos públics  caldrà començar a parlar de crear una llei catalana de mecenatge i esponsorització esportiva.On no s'hi arribi amb recursos públics , que s'hi pugui arribar amb recursos privats.Que invertir en esports sigui atractiu i amb una fiscalitat beneficiosa per les nostres empreses  ja es fa en altres paisos d'Europa i funciona. Ni hi ha molts d'empresaris que veuen en l'esport una oportunitat de fer visible el seu negoci, i molts cops amb un impacte molt proper i de proximitat pel que fa a barris o poble més humils on una petita botiga, una petita fàbrica pot fer se més propera als seus clients més directes.Per això cal regular ho,dins una llei que faci que les empreses  els hi surti a compte la inversió en patrocini esportiu, sigui del volum que sigui i fins i tot fora del radi de l'esport, com pot ser la cultura,altre segment que no passa precisament pel seu millor moment.
Si volem continuar sent una referència mundial en esports,si volem que surtin esportistes que ens facin sentir orgullosos, si volem un cop siguem un estat nou tenir una imatge internacional de prestigi i reconeguda, l'esport es i ha d'ésser  sens dubte   un gran ambaixador de Catalunya. Quan diem que hem de crear estructures d'estat per un futur estat Català, no hem d'oblidar de la tasca que fa i farà a nivell de representativitat l'esport català. Si ens ho creiem, si volem un esport català fort i representatiu, posem hi ja d'una vegada fil a l'agulla.