DOS MINUTS I MIG

Al passat Ple del Parlament de Catalunya del dia 24 d'abril  vaig tenir el plaer i l'honor de fer la meva primera intervenció com a diputat ,fent una pregunta oral al Govern, concretament al Conseller de la Presidència Francesc Homs. Van ser dos minuts i mig intensos, on has de resumir en aquest breu espai de temps ,hores i dies de treball,de reunions amb gent implicada,de visites,de consens amb entitats....es a dir tota una feinada!. Un té la sensació de participar en el famós programa de TV  "59 Segons" on al cap del temps fixat, se t'apaga el micròfon i tens que calcular el tempo de la teva intervenció, mirant de condensar en aquest espai breu de temps el contingut el més concís i argumentat possible. La pressió que et sotmet aquest compte endarrere ,on un marcador va restant els segons i canviant de color en funció del temps que resta fins a finalitzar, juntament amb el fet que quan son preguntes orals de control al govern i al president , hi ha sempre la totalitat del plenari, això fa que sigui inevitable un cert respecte i un cert nerviosisme.A més a més   penses que t'estan veient molta gent del país per la retransmissió que fa el Canal Parlament i el 3/24 i on lògicament quan has dit a la gent del teu entorn,amics, família i companys de partit que "debutes" sempre es una pressió afegida i vulguis que no , un cert punt de respecte i prudència hi es.
Però val a dir que un cop s'acaben aquests dos minuts i mig, i veus amb satisfacció que ten has sortit prou dignament, la descarregada d'adrenalina es fins i tot similar a la que sens quan acabes de baixar amb la teva bici de BTT per una trialera molt difícil i perillosa ,que un cop finalitzada amb èxit, es comparable al extasiïs produït per un plaer indescriptible.
Un cop, acabes, t'asseus al teu escó, reculls els papers que has estat preparant durant dies i hores i comença la reflexió més immediata , els teus companys et feliciten, t'animen, t'aconsellen, et diuen on has estat bé i on fins i tot no ni has estat tant. Es a dir es un munt d'inputs que t'arriben amb pocs segons i que tens que arxivar al teu cervell per analitzar amb més cura i fredor després, per que el minut a minut et torna a la realitat i et fa estar atent a les preguntes que van formulant la resta de diputats d'altres grups i per respecte a la seva feina , li has de dedicar l'atenció que correspon.
Però es al cap d'un dia més o menys que a la web del Parlament , es pengen totes les intervencions del Ple amb vídeos i on pots visualitzar-les , i es aquí on veus com ho has fet i ja ets tu mateix qui analitza amb tot detall com ha estat la teva participació,et fixes ara si amb tot tipus de detalls ..... com parlaves,el to, la postura , si aixecaves la vista, si vocalitzaves prou bé,etc.... es a dir , pots veure quins errors et veus i on s'ha de corregir per a futures intervencions i continuar el procés d'aprenentatge en aquesta feina tant bonica de representant del poble del teu país. Ah i per cert! quan visualitzes el vídeo ,te'n dones compte dels detalls de  la resposta que t'ha fet el conseller , objectiu de la teva pregunta,  perceps molt millor les dades i el contingut de la seva resposta, veus la seva expressió i et fixes en els punts que fa més èmfasi del seu discurs i ho analitzes tot amb més cura.
En total, son 5 minuts, dos i mig de pregunta i dos i mig de resposta, es poden fins i tot fraccionar. En el meu cas ho vaig fer així i pel que veig en el temps que porto en el Parlament es el més comú, es a dir primer es fa una pregunta més directa i després et deixes més temps per repreguntar o argumentar més àmpliament la qüestió 
Sembla poc temps, però si ho treballes bé i condenses suficientment el contingut de la teva pregunta, dos minuts i mig donen per molt........ i es que dos minuts i mig, son dos minuts i mig.