L'ESPORT, ESTRUCTURA D'ESTAT.

Una de les feines que tens un cop ets diputat al Parlament, es que dins al grup on estàs adscrit, et distribueixen en diferents grups de treball, grups formats per 1,2 ,3 diputats o més , en funció de la representativitat que es tingui en la composició de la Cambra. Aquests grups, anem a parar a les comissions de treball, distribuïdes en diferents àrees temàtiques ,normalment vinculades a les diferents Conselleries del Govern de la Generalitat. En el nostre cas, dels 21 diputats ,la majoria novells tot i tenir una experiència i un bagatge mínim en el mon municipal (se'ns dubte la gran escola del polític,on hauria de ser condició obligada l'experiència curricular en aquest mon), els nostres "caps" ens demanaren sobre el llistat de totes les comissions possibles, que cadascú tries en funció de prioritats i de quina podria ser la que millor se li escaigues. Jo vaig triar com a prioritari, agricultura (de fet era la més normal, venint del mon agrari i sent pagès de tota la vida, i amb molt d'orgull!!) i esports. Malgrat que esports no era ben bé una comissió com altres més específiques, sinó una part de la CAI ( Comissió d'Afers Institucionals) , em feia gràcia treballar en aquesta temàtica ja que a casa meva l'esport sempre ha estat molt present, segons la meva mare, a la nostra tele sempre es veu rodar pilotes!!!.
Va ser una satisfacció molt gran quan en varen comunicar des de la direcció del grup parlamentari que em cedien els temes referents a esports, i un cop comences a treballar i a conèixer el tema a fons, veus que les coses no son tant boniques com sembla. Primeres reunions amb la gent que m'ha precedit, amb federacions ,amb clubs,amb responsables del país en matèria esportiva.....i te'n adones de la precarietat de la nostra xarxa esportiva. Això et sobta, ja que vist des de fora, no tot son flors i violes com sembla,els èxits dels nostres esportistes més rellevants (molts cops magnificats quan competeixen sota la samarreta espanyola i menystinguts quan ho fan per clubs o federacions catalanes), tapen molts cops l'autentica magnitud de la tragèdia. El teixit de clubs esportius que tenim al nostre país (molt diferent de la resta de l'estat) , molts d'ells amb pocs socis, que fan una tasca als nostres barris i pobles de cohesió social, d'integració, d'identitat....veus com estan al límit de la seva supervivència. Veus com els problemes que tenen per seguir el dia a dia,com no poden molts ni pagar les despeses mínimes que els requereixen per competir i veus com la solució que fins ara se'ls ha donat, ja no serveix.
L'època de vaques grasses,malauradament ja s'han acabat, s'ha acabat els recursos il-limitats ,s'ha acabat el repartiment de diners de manera lineal com fins ara i  indiscriminats, ha arribat el moment de racionalitzar els pocs recursos que disposarà el govern de la Generalitat i ser molt curosos en com es distribueixen. Hem d'afavorir tot un seguit de factors,entre ells els de formació,es a dir quines entitats esportives catalanes fan una tasca de treball en la base formativa  quines fan un esforç en la capacitat de mancomunar serveis i quines volen apostar decididament per la internacionalització de l'esport català. Davant de totes aquestes dificultats a les quals han i hauran de fer front totes les nostres entitats esportives del tipus que siguin (federacions,clubs,etc...), i el fet de una disminució substancial dels ajuts i recursos públics  caldrà començar a parlar de crear una llei catalana de mecenatge i esponsorització esportiva.On no s'hi arribi amb recursos públics , que s'hi pugui arribar amb recursos privats.Que invertir en esports sigui atractiu i amb una fiscalitat beneficiosa per les nostres empreses  ja es fa en altres paisos d'Europa i funciona. Ni hi ha molts d'empresaris que veuen en l'esport una oportunitat de fer visible el seu negoci, i molts cops amb un impacte molt proper i de proximitat pel que fa a barris o poble més humils on una petita botiga, una petita fàbrica pot fer se més propera als seus clients més directes.Per això cal regular ho,dins una llei que faci que les empreses  els hi surti a compte la inversió en patrocini esportiu, sigui del volum que sigui i fins i tot fora del radi de l'esport, com pot ser la cultura,altre segment que no passa precisament pel seu millor moment.
Si volem continuar sent una referència mundial en esports,si volem que surtin esportistes que ens facin sentir orgullosos, si volem un cop siguem un estat nou tenir una imatge internacional de prestigi i reconeguda, l'esport es i ha d'ésser  sens dubte   un gran ambaixador de Catalunya. Quan diem que hem de crear estructures d'estat per un futur estat Català, no hem d'oblidar de la tasca que fa i farà a nivell de representativitat l'esport català. Si ens ho creiem, si volem un esport català fort i representatiu, posem hi ja d'una vegada fil a l'agulla.

DOS MINUTS I MIG

Al passat Ple del Parlament de Catalunya del dia 24 d'abril  vaig tenir el plaer i l'honor de fer la meva primera intervenció com a diputat ,fent una pregunta oral al Govern, concretament al Conseller de la Presidència Francesc Homs. Van ser dos minuts i mig intensos, on has de resumir en aquest breu espai de temps ,hores i dies de treball,de reunions amb gent implicada,de visites,de consens amb entitats....es a dir tota una feinada!. Un té la sensació de participar en el famós programa de TV  "59 Segons" on al cap del temps fixat, se t'apaga el micròfon i tens que calcular el tempo de la teva intervenció, mirant de condensar en aquest espai breu de temps el contingut el més concís i argumentat possible. La pressió que et sotmet aquest compte endarrere ,on un marcador va restant els segons i canviant de color en funció del temps que resta fins a finalitzar, juntament amb el fet que quan son preguntes orals de control al govern i al president , hi ha sempre la totalitat del plenari, això fa que sigui inevitable un cert respecte i un cert nerviosisme.A més a més   penses que t'estan veient molta gent del país per la retransmissió que fa el Canal Parlament i el 3/24 i on lògicament quan has dit a la gent del teu entorn,amics, família i companys de partit que "debutes" sempre es una pressió afegida i vulguis que no , un cert punt de respecte i prudència hi es.
Però val a dir que un cop s'acaben aquests dos minuts i mig, i veus amb satisfacció que ten has sortit prou dignament, la descarregada d'adrenalina es fins i tot similar a la que sens quan acabes de baixar amb la teva bici de BTT per una trialera molt difícil i perillosa ,que un cop finalitzada amb èxit, es comparable al extasiïs produït per un plaer indescriptible.
Un cop, acabes, t'asseus al teu escó, reculls els papers que has estat preparant durant dies i hores i comença la reflexió més immediata , els teus companys et feliciten, t'animen, t'aconsellen, et diuen on has estat bé i on fins i tot no ni has estat tant. Es a dir es un munt d'inputs que t'arriben amb pocs segons i que tens que arxivar al teu cervell per analitzar amb més cura i fredor després, per que el minut a minut et torna a la realitat i et fa estar atent a les preguntes que van formulant la resta de diputats d'altres grups i per respecte a la seva feina , li has de dedicar l'atenció que correspon.
Però es al cap d'un dia més o menys que a la web del Parlament , es pengen totes les intervencions del Ple amb vídeos i on pots visualitzar-les , i es aquí on veus com ho has fet i ja ets tu mateix qui analitza amb tot detall com ha estat la teva participació,et fixes ara si amb tot tipus de detalls ..... com parlaves,el to, la postura , si aixecaves la vista, si vocalitzaves prou bé,etc.... es a dir , pots veure quins errors et veus i on s'ha de corregir per a futures intervencions i continuar el procés d'aprenentatge en aquesta feina tant bonica de representant del poble del teu país. Ah i per cert! quan visualitzes el vídeo ,te'n dones compte dels detalls de  la resposta que t'ha fet el conseller , objectiu de la teva pregunta,  perceps molt millor les dades i el contingut de la seva resposta, veus la seva expressió i et fixes en els punts que fa més èmfasi del seu discurs i ho analitzes tot amb més cura.
En total, son 5 minuts, dos i mig de pregunta i dos i mig de resposta, es poden fins i tot fraccionar. En el meu cas ho vaig fer així i pel que veig en el temps que porto en el Parlament es el més comú, es a dir primer es fa una pregunta més directa i després et deixes més temps per repreguntar o argumentar més àmpliament la qüestió 
Sembla poc temps, però si ho treballes bé i condenses suficientment el contingut de la teva pregunta, dos minuts i mig donen per molt........ i es que dos minuts i mig, son dos minuts i mig.