Doncs mira tu!, com aquell qui no vol la cosa,ja portem 100 dies de govern.100 dies ja!,val a dir que es podrien considerar frenètics, vertiginosos i com no, apassionants. Com manen els canons, sempre en tot govern es donen 100 dies de gràcia ( o no? perdoneu, jo ho dubto, si més no aquest cop), per tal que el nou govern pugui començar a treballar des de 0 , es donen aquest 100 dies de "treva".En principi, es així, si més no, es mira de respectar aquest "fair play",ara....aquest cop era "diferent", per que ja van ser "diferents" les eleccions del 25N i van ser molt "diferents" les primeres decisions que va prendre el nou govern. Ja als primers Plens al Parlament es va veure,que fàcil no ho tindria i de "treva"...gens!.
Aquest nou govern, es va formar segons el mandat que les urnes que el poble de Catalunya va escollir, i van ser els catalans i catalanes que varen demanar al govern que el gran objectiu pel qual havien anat a votar era el del dret a decidir del poble de Catalunya. CIU i ERC, amb el pacte de govern i d'estabilitat varen acordar tot un seguit de mesures per tal de portar al poble de Catalunya a una consulta (o referèndum si l'estat espanyol ens deixa) abans de la tardor del 2014, per tal que siguin els catalans i catalanes qui lliurement decideixin el seu futur,i decideixin que volen ser i com volen la Catalunya del segle XXI.
Aquest pacte ,on el dret a decidir es la part més important,però també no menys important ho son tot un seguit de mesures per tal de gestionar el dia a dia ,pre-consulta i post-consulta. I es en aquest punt on les dificultats del govern s'agreugen davant la greu situació econòmica que pateix el govern de la Generalitat, molts cops gestionant només engrunes i misèria.Si hi sumem a més a més , un estat Espanyol amb una posició de força (la força d'un estat que nosaltres els catalans no tenim),que davant els anhels de llibertat expressats pel poble de Catalunya amb la manifestació de l'11 de Setembre de 2012 i amb les eleccions del 25 N on ,2/3 parts del Parlament està pel dret a decidir, ofega sistemàticament qualsevol iniciativa del govern Català a sortir se'n d'aquest pou sense fons en que està .
Acabem e passar la Setmana Santa , i com un símil ,es podria dir que aquest 100 dies han estat com un Via Crucis, com per exemple quan Jesús en la pujada al turó on serà crucificat, porta tot patint tota mena de vexacions per part dels soldats romans la creu,....i cau...i s'aixeca...i torna a caure...i es torna a aixecar,sabent sempre el destí que li espera.....doncs el procés de transició nacional cap a la llibertat, no serà gens fàcil,estarà ple d'entrebancs,ens maltractaran.....però com la passió de Jesús caurem i ens aixecarem, tornarem a caure i ens tornarem a aixecar, i al final de tot, també ressuscitarem i ho farem com un nou país lliure e independent.
De moment portem 100 dies, 100 dies de passió....però com deia aquell porquet dels dibuixos animats que miràvem de petits "No se vayan todavia!....aun hay más!!!!"
