Durant molts anys, massa...segurament, portem parlant i
parlant sobre la igualtat entre homes i dones, i tot i que val a dir que en la
societat que vivim s’hi va avançant encara hi ha molts aspectes en els quals un
té la sensació que encara hi ha molta feina a fer. Un d’ells és sense cap mena
de dubte, l’esport.
L’esport, és una part molt important de la graella de la
programació de les televisions i les ràdios. En el cas dels canals de la
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals no n’és pas l’excepció. Les
retransmissions esportives són una de les parts més importants pel que fa a
l’audiència i els grans esdeveniments esportius, molts cops s’emeten en prime
time .
Des de fa un parell d’anys els catalans i catalanes que ens
agrada l’esport i les retransmissions esportives podem gaudir d’un canal
temàtic com és ESPORT 3, un canal que hauria de servir perquè l’audiència
pogués tenir accés a esports més minoritaris o categories amateurs d’esports
principals. Però mirant la graella del canal ESPORT 3, un se n’adona que la
majoria de retransmissions esportives i la majoria de programes que la componen
estan majoritàriament dedicats a l’esport masculí i en una ínfima part al
femení. Teledeporte, l’altre canal temàtic esportiu públic -aquest d’àmbit
espanyol-, té una mica més de sensibilitat cap a l’emissió de competicions
esportives femenines, tampoc res de l’altre món, però notablement més que
ESPORT 3.
Segurament, ens vindrien al cap un munt d’exemples d’esportistes
femenines rellevants, però en destacaré uns quants exemples...tenim grans clubs femenins de Bàsquet que lluiten
pel títol de la lliga Estatal com són l’UNI Girona i el CADI la Seu, equips
punters fins i tot a Europa i dels quals és molt difícil poder veure alguna
retransmissió de la lliga regular que competeixen, excepte si arriben a una
final o a un play off, llavors correm-hi tots!
Tenim una selecció catalana femenina com la de FUTSAL que és
la campiona del món. No sé si ho saben, però d’aquí a dues setmanes la selecció
viatja a Colòmbia per disputar el mundial, defensant el títol i competint sota
la bandera catalana. Amb sinceritat, creiem que un fet com aquest hauria de
tenir la rellevància que es mereix a la seva televisió pública. I que jo sàpiga
molt poca gent es coneixedora d’aquest fet, no he llegit a cap diari esportiu
dels principals, ni he sentit a cap ràdio de les del país (ni la pública que
paguem entre tots) i molt menys ni un trist breu tall a cap informatiu de TV3 o
ESPORT 3.
Un altre cas que crida i molt l’atenció és el de dues de les
millors esportistes catalanes femenines com són les germanes Gemma i Mireia
Abant, 15 vegades campiones del món de bike trial! Com pot ser que no tinguin
el reconeixement mediàtic que en un país normal haurien de tenir? És molt trist
que la seva quota de pantalla es limiti a una breu intervenció per demostrar
les seves habilitats damunt la bicicleta de trial davant dels nens i nenes de
la festa del Club Super 3...
Però un dels casos més tristos i lamentables és el de
l’Igualada Femení d’Hoquei sobre patins, que després de 25 anys a la capital de
l’Anoia per tal de poder garantir la
seva continuïtat a l’OK Lliga Femenina, van haver d’aparèixer despullades en un
vídeo per captar l’atenció de socis i patrocinadors, sota el lema “No ens
deixis en boles, dóna’ns vida”, per reivindicar que no es perdi un club amb 25
anys d’història a la capital de l’Anoia. Com no, arran d’aquesta acció
ràpidament varen trobar un espònsor que els garantia la continuïtat... com
diuen els vells del meu poble “pa per avui, gana per demà!”. Aquesta notícia
ens fa reflexionar sobre l’estat real de l’esport femení al nostre país, encara
que per desgràcia encara imperen molts estereotips sexistes i on es veu a la
dona no com una esportista que entrena, pateix, i competeix sinó on el que més
es valora és l’aspecte físic.
Crec amb sinceritat que a Catalunya tenim una gran quantitat
de noies que competeixen al primer
nivell, molt bones, grandíssimes professionals que entrenen duríssim,
sacrifiquen hores i hores amb l’únic objectiu d’aconseguir les seves fites. Cal
que les nostres nenes i noies visualitzin a la televisió dones competint al
màxim nivell en el món esportiu, ja que d’aquesta manera es veuran capaces
d’arribar a aconseguir els seus objectius i un mirall on veure’s reflectides.
L’esport fomenta tot un seguit de valors com són l’amistat, la capacitat de
sacrifici, el respecte, el treball en equip, etc...
Creiem doncs, que en una televisió pública té la
responsabilitat de treballar per la pluralitat i per la igualtat... i creiem
fermament que l’esport femení té una audiència potencial perquè la qualitat
sempre té audiència, i les esportistes del nostre país són i així ho demostren
dia a dia de lo millor que hi ha a nivell internacional.
