Quan falten ja només 48 hores per començar la meva primera campanya electoral, els nervis poc o molt es comencen a notar.Trucades,wasaps,missatges, mails....tot es frenètic. Es programa fins al últim detall, res es pot deixar a l'atzar,tot agendat,tot marcat,tot a punt.Val a dir que encaro aquest propers 15 dies,amb respecte, molta il·lusió i amb ganes d'aprendre tant com pugui.Tot i que estic relativament acostumat a parlar amb public,assistir a debats i tertúlies a la Tv,a la radio,en definitiva tractar directament amb els periodistes,on no m'hi sento gairebé mai a disgust,més aviat al contrari.El fet de parlar davant de gent,molts cops que no coneixes, d'altres pobles,que venen a escoltar que els hi diràs que venen a veure si aquestos d'ERC valen la pena o no de depositar la seva confiança amb el seu vot, fa que encari aquestes jornades amb respecte pero amb moltíssima il·lusió.
Aquests dies de pre-campanya, he assistit ja a un munt d'actes, acompanyant alguns cops al primer candidat, el Josep Cosconera, una persona que si l'hagués de definir en una paraula seria "bonatxot", un gran candidat que transmet aquest bon rotllo que molts cops es demana als polítics una persona molt integra, que sempre està per donar un cop de mà i que veu que l'hi ha arribat l'oportunitat de la seva vida.Durant molts anys ha estat alcalde de Guissona,fent una tasca impagable en un dels pobles amb la taxa d'immigració més alta de Lleida, i on les polítiques d'integració han estat sempre molt efectives.La seva gestió al capdavant d'un municipi gran com Guissona, l'avala.
Jo , encara em considero jove,veig aquesta oportunitat que m'ha donat el meu partit ERC, com una manera de creixer en coneixements , en experiència....en definitiva,un pas més endavant en la meva formació com a polític.
Molts cops, reflexiono i penso,quin orgull més gran ha de ser,poder arribar a ser diputat del meu pais, poder treballar pel gran somni que es aconseguir la llibertat de Catalunya, poder arribar a ser un dels 135 diputats que amb el seu vot aprovin l'independència de Catalunya!!...Uff, com diu aquell ,després d'això, si mai passa.....Ja em puc morir!
Ara, no en tinc pas cap ganes de morir!, faltaria més , vull gaudir de ser ciutadà d'una Catalunya independent,prospera, rica,socialment justa,on la gent visqui en pau i harmonia ...i com a gran afeccionat a l'esport,poder algun dia veure la meva selecció nacional lluitar per les grans fites esportives del mon.
Ens hi ajudes a aconseguir que aquest somni es faci realitat?
